Rèquiem per la televisió de Figueres

El passat 15 de desembre Canal Nord va deixar d’emetre els seus programes, finalitzant així el darrer capítol de la televisió Empordanesa. Segons els responsables de la cadena, el seu tancament ve originat per les pèrdues acumulades durant els últims anys que feien inviable econòmicament la seva continuació.

Tot i que des de el 2002, quan va ser adquirida per el grup Miquel Alimentació, va passar-se a dir Canal Nord, per molts de nosaltres encara era Tv Figueres, o almenys el que quedava d’ella.

Som molts els que recordem amb enyorança a Tv Figueres, aquella televisió petita i familiar però oberta a tothom, i que malgrat les seves limitacions va aconseguir convertir-se en una televisió de referència per a tot Catalunya. I es que Tv Figueres era un canal “històric” ja que va ser la segona de les televisions locals de Catalunya en iniciar les seves emissions al 1985, fet que emplenava d’orgull a tots els figuerencs.

La nostra televisió va gaudir d’una època daurada en la que es varen fer molts i bons programes, molts d’ells, avui dia impensables per a qualsevol televisió local. Potser bona part de l’èxit de Tv Figueres era que tothom es podia sentir identificat ja que es feien programes molt variats i propers al ciutadà, en els que un podia veure a veïns, familiars i amics. Així hi havia programes informatius, d’esport, d’entreteniment, culturals, de política, d’història, esoterisme, de cinema, etc...

Era una televisió petita però valenta, que no comptava amb molts recursos econòmics, però que sortia endavant gràcies a la col•laboració desinteressada de moltes persones que no només no cobraven res sinó que sovint havien de posar diners de la seva butxaca, a més de moltes hores de treball, moltes vegades nocturn i en caps de setmana.

Però tota aquesta feina no ha estat en va, ja que de Tv Figueres (com també de Canal Nord) han sortit molts professionals que ara treballen en televisions públiques i privades, en el món audiovisual o en el periodisme. I es que molts joves varen descobrir la seva vocació professional i varen aprendre un ofici mentres, de pas, prestaven un servei a la comunitat. Perquè Tv Figueres –no ho oblidem-, lluny de ser un negoci, prestava un servei a la societat, i potser perdre aquesta visió va ser un dels errors de Canal Nord.

De fet, Tv Figueres va desaparèixer quan es va intentar “professionalitzar” i quan es va voler convertir en un negocio lucratiu. Es va voler arribar a més gent i es va perdre la seva essència “ultra local”, que era una de les altres claus del seu èxit.

Ignoro quines són les causes reals del fracàs de Canal Nord, certament el panorama televisiu ha canviat molt, però el que és ben segur és que tots hem sortit perdent. Però no tot ha d'acabar aquí: el futur de les televisions, i sobretot el de les locals, passa per internet. Potser d’aquí a un temps podem tornar a tenir una televisió que sigui de tots, en la que no es guanyin diners però amb la que ens puguem sentir identificats. Esperem que així sigui!.

Els orígens de les Festes de la Santa Creu

 Avui a Figueres celebrem el dia principal de les nostres Fires i Festes de la Santa Creu. Les festes pertanyen a tothom i cadascú les fa seves a la seva manera: pels més petits les festes tenen un valor festiu relacionat amb les atraccions del clos de fires, pels adolescents, en canvi, dir fires i festes, és sinònim de barraques i disbauxa. Els comerciants pensen en els beneficis, i la resta de mortals en descansar de la feina i passar una bona estona en família. 

Però tot i això, tothom intueix, en major o menor mesura, que les festes de la nostra vila tenen un significat més profund, més històric que de vegades passa molt desapercebut. Evidentment el fet de que es diguin “de la Santa Creu”, que es celebri una Missa a l’Església de Sant Pere a la que acudeixen els representats institucionals, o que pels carrers es plantin creus florides, ens remet a uns orígens relacionats amb la religió. Però quin és el veritable origen d’aquesta festa?

Per trobar els orígens de la nostra festa local hem de remuntar-nos a l’època de l’emperador Constantí, al segle quart. La història, amb molt de llegenda certament, narra com l'emperador Constantí I el Gran, en el sisè any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del riu  Danubi, en una batalla on la victòria era pràcticament impossible a causa de la magnitud del exèrcit enemic, que superava amb escreix al número de soldats de l’exercit de l’emperador.

Diu la llegenda que la nit abans de la batalla l’emperador Constantí va tenir una visió  en la que apareixia brillant en el cel la Creu de Crist i sobre d'ella unes paraules, "In hoc signe Vincis" (Amb aquest senyal venceràs). Aleshores l'emperador va fer construir una Creu i la va posar al capdavant del seu exèrcit, que va vèncer sense dificultat a l’exercit enemic. 

De tornada a la ciutat, l’emperador Constantí portat per la curiositat i l’agraïment va voler esbrinar el significat de la Creu, i un cop descobert aquest, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar esglésies per tot el seu imperi, que amb la conversió del monarca també es convertí. 

Però aquesta historia te una segona part en la que se’ns explica que de seguida que Constantí es va convertí va enviar a la seva mare, Santa Elena, a Jerusalem a la recerca de la veritable Creu de Crist. Un cop a la ciutat sagrada, Elena va fer cridar els més savis sacerdots i va aconseguir trobar el lloc on es trobava la Creu, però no estava sola. A la muntanya del Calvari, on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensangonats ocultes i per a descobrir quina era la veritable creu on va morir Crist, va col·locar una a una cadascuna de les tres creus sobre persones malaltes i fins i tot morts, que es curaven o ressuscitaven en tocar la creu que havia estat la de Crist. I és a partir d'aquí que neix la veneració a la Santa Creu, ja que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebressin la commemoració del dia en què va ser trobada la Creu.

A Catalunya hi ha indicis de la celebració d’aquesta festa anteriors al segle cinquè, i la festa de la Santa Creu es celebra per molts indrets d’arreu del país, tot i que la seva extensió es feu sobretot per americà llatina després de la reconquesta.

El fet que es celebri a principis del mes de maig i que es decorin les creus amb flors, sembla que té els seu orígens en algunes festes paganes de l’època romana on es celebrava la vinguda de la primavera. 

A Figueres hi ha constància de la celebració d’aqueta festa des de ben antic, i sempre s’ha unit amb la venda de productes relacionats amb el món rural i amb l’aspecte lúdic, ja que per les Festes de la vila, també es celebraven les fires i mercats, on la mainada comprava caramels, i els més grans anaven a ballar després de comprar i vendre animals i estris del camp.

Polítics de vocació?

Com cada quatre anys arriben les eleccions municipals i els partits polítics s'afanyen per presentar les seves llistes de candidats i el seu programa electoral a la resta dels ciutadans. Les èpoques electorals resulten molt interesants, ja que és el moment en el que realment es pot respirar la democràcia, tot i que no deixen de succeir fets realment curiosos.

En primer lloc, no deixa de resultar curiós com en aquestes èpoques floreixen les vocacions polítiques en els personatges més insòlits de la ciutat. Persones que mai han manifestat el més mínim interès per la cosa pública ara es pretenen erigir en representants de la col·lectivitat. Persones que mai han mogut un dit per col·laborar amb cap entitat social, cultural o benèfica ara diuen que volen resoldre els nostres problemes.

Sempre és d'agrair que algú ofereixi el seu temps per al bé dels altres, però aquestes "conversions" sobtades no deixen de ser una mica sospitoses .... Però benvinguts siguin si realment tenen ganes de treballar per la seva ciutat!

I es que sempre és d'agrair que hi hagi persones que es prestin a dedicar bona part del seu temps pel bé dels altres, en cara que desconeguem els veritables motius que els mouen a fer-ho.... 

En definitiva el més important son els valors de la persona en qüestió: si algú està disposat realment a treballar pels altres i ho fa amb una actitud sincera i respectuosa, crec que per més que cometi alguns errors, se li ha de continuar estar agraït .... fins a cert punt, és clar!

D'altra banda mai no he aconseguit entendre quin és el mecanisme per optar per un partit polític o per un altre. Així hi ha gent que sense saber el que és el socialisme, ni saber tan sols qui és, per dir alguna cosa, Pablo Iglesias o Karl Marx, es consideren socialistes. I igualment, persones que sense tenir ni idea del liberalisme ni d'economia, diuen considerar-se de dretes, o d’altres que sense haver mostrat cap símptoma de catalanitat ara són nacionalistes, o fins i tot independentistes....El més curiós es que uns i d’altres poden arribar a pensar més o menys igual sobre els temes més importants i fins i tot porten estils de vida semblants, per no dir iguals ... 

Suposo que al cap i a la fi a l'hora de triar un color polític prevalen les amistats, les simpaties personals, els sentiments, com en totes les altres facetes de la vida. Potser pugui semblar una mica frívol, però en definitiva no deixa de ser normal.

Però el més curiós del cas, és que al final sempre acaben discutint entre ells per un tema o per un altre, com els nens al pati de l’escola. Per això dic que el que realment importa són els valors, les ganes de servir els altres, l'honradesa i els principis.

Les ideologies polítiques estan per fer pensar però no per seguir-les. La realitat sempre és més rica i complexa, i normalment hi ha diverses solucions per a un mateix problema.

Només espero que els que surtin elegits en aquestes properes eleccions municipals, amb vocació política o sense, sàpiguen estar a l'altura de les circumstàncies. Són temps difícils, estem mancats de sentit comú i sobrats de mediocritats ...