3/5/11

Els orígens de les Festes de la Santa Creu


 Avui a Figueres celebrem el dia principal de les nostres Fires i Festes de la Santa Creu. Les festes pertanyen a tothom i cadascú les fa seves a la seva manera: pels més petits les festes tenen un valor festiu relacionat amb les atraccions del clos de fires, pels adolescents, en canvi, dir fires i festes, és sinònim de barraques i disbauxa. Els comerciants pensen en els beneficis, i la resta de mortals en descansar de la feina i passar una bona estona en família. 

Però tot i això, tothom intueix, en major o menor mesura, que les festes de la nostra vila tenen un significat més profund, més històric que de vegades passa molt desapercebut. Evidentment el fet de que es diguin “de la Santa Creu”, que es celebri una Missa a l’Església de Sant Pere a la que acudeixen els representats institucionals, o que pels carrers es plantin creus florides, ens remet a uns orígens relacionats amb la religió. Però quin és el veritable origen d’aquesta festa?

Per trobar els orígens de la nostra festa local hem de remuntar-nos a l’època de l’emperador Constantí, al segle quart. La història, amb molt de llegenda certament, narra com l'emperador Constantí I el Gran, en el sisè any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del riu  Danubi, en una batalla on la victòria era pràcticament impossible a causa de la magnitud del exèrcit enemic, que superava amb escreix al número de soldats de l’exercit de l’emperador.

Diu la llegenda que la nit abans de la batalla l’emperador Constantí va tenir una visió  en la que apareixia brillant en el cel la Creu de Crist i sobre d'ella unes paraules, "In hoc signe Vincis" (Amb aquest senyal venceràs). Aleshores l'emperador va fer construir una Creu i la va posar al capdavant del seu exèrcit, que va vèncer sense dificultat a l’exercit enemic. 

De tornada a la ciutat, l’emperador Constantí portat per la curiositat i l’agraïment va voler esbrinar el significat de la Creu, i un cop descobert aquest, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar esglésies per tot el seu imperi, que amb la conversió del monarca també es convertí. 

Però aquesta historia te una segona part en la que se’ns explica que de seguida que Constantí es va convertí va enviar a la seva mare, Santa Elena, a Jerusalem a la recerca de la veritable Creu de Crist. Un cop a la ciutat sagrada, Elena va fer cridar els més savis sacerdots i va aconseguir trobar el lloc on es trobava la Creu, però no estava sola. A la muntanya del Calvari, on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensangonats ocultes i per a descobrir quina era la veritable creu on va morir Crist, va col·locar una a una cadascuna de les tres creus sobre persones malaltes i fins i tot morts, que es curaven o ressuscitaven en tocar la creu que havia estat la de Crist. I és a partir d'aquí que neix la veneració a la Santa Creu, ja que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebressin la commemoració del dia en què va ser trobada la Creu.

A Catalunya hi ha indicis de la celebració d’aquesta festa anteriors al segle cinquè, i la festa de la Santa Creu es celebra per molts indrets d’arreu del país, tot i que la seva extensió es feu sobretot per americà llatina després de la reconquesta.

El fet que es celebri a principis del mes de maig i que es decorin les creus amb flors, sembla que té els seu orígens en algunes festes paganes de l’època romana on es celebrava la vinguda de la primavera. 

A Figueres hi ha constància de la celebració d’aqueta festa des de ben antic, i sempre s’ha unit amb la venda de productes relacionats amb el món rural i amb l’aspecte lúdic, ja que per les Festes de la vila, també es celebraven les fires i mercats, on la mainada comprava caramels, i els més grans anaven a ballar després de comprar i vendre animals i estris del camp.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...