Passa tots els dies, des de els inicis dels temps: un home coneix una dona i tots dos s'enamoren. També es bastant freqüent que aquest home i aquesta dona decideixin unir les seves vides i compartir el seu futur, i fins i tot que decideixin tenir fills i educar-los, i viure junts les vicissituds de la vida i també les alegries. D’això se’n diu que és una família. I resulta que el futur de tota societat depèn de que molts homes i moltes dones decideixin tenir fills, i de que molts fills i filles decideixin tenir cura dels seus familiars.
Per això podem afirmar que la família és molt més que una unitat jurídica, social o econòmica, ja que parlar de família és parlar de vida, de transmissió de valors, d'educació, de solidaritat, d'estabilitat, de futur, i en definitiva d'amor.
És cert que últimament el concepte de família ha estat objecte d’un intens debat tant polític com social, però no és menys cert que, més enllà de les diferents creences i ideologies, existeix una opinió unànime sobre la importància de la família tant a nivell social com personal, i sobre la necessitat de protegir als seus membres, sobre tot als més vulnerables.
Tots estem d’acord que és en la família on s'aprenen els valors i les normes bàsiques de convivència essencials per a la construcció de tota societat, i que és en la família on es transmeten la cultura i la manera de ser d'un poble. Per això, podem afirmar que sense famílies catalanes, ni hi hauria catalans, ni hi hauria cultura catalana, ni és parlaria el català, per posar un exemple.
En l'actualitat, i degut a la crisis econòmica, podem observar com la família s'ha convertit en un mitjà d'estabilitat per les persones amb problemes d'atur, malaltia, marginalitat o dependència, esmorteint els efectes dramàtics que aquests problemes ocasionen. Per això també podem dir que la família és el primer àmbit de solidaritat dins de la societat, molt abans que qualsevol servei assistencial o ONG.
En definitiva tots coincidim que la família és el nucli bàsic de la societat i que té un caràcter insubstituïble, i precisament per això és tant important valorar-la i defensar-la a tots els nivells.
La baixa natalitat, la manca de places escolars o d'espais d'esbarjo i zones verdes degudament habilitades, el difícil accés a la vivenda per les parelles de joves, la impossible conciliació de la vida laboral i familiar, o els avis i malalts que no poden ser degudament atesos pels seus familiars, són alguns dels símptomes d'una societat malalta que no té clares les seves prioritats.
Per això, avui més que mai, cal apostar per la família des de tots els nivells (individual, associatiu, administratiu, polític, etc.), de manera que les polítiques públiques tinguin en compte a la família com a grup social per tal de facilitar el compliment correcte dels seus fins específics. I això requereix l'elaboració de polítiques familiars que tinguin en compte a la família com a subjecte social, superant les polítiques individualistes i fent que es legisli amb "perspectiva de família".
I per aconseguir-ho és necessari que els ciutadans i ciutadanes amb consciencia familiar s'impliquin activament en la vida social, mitjançant associacions, recolzament de campanyes, etc, ja que els veritables canvis sempre han de sorgir de les bases de la societat. De la mateixa manera que també és important que tots els polítics lluitin per aconseguir una societat més justa, en la que decidir formar una família sigui una realitat accessible per tothom.
Precisament, per tots aquests motius, s’ha de valorar molt positivament la inclusió en les llistes electorals dels diferents grups polítics, de persones que tenen fills i gent gran al seu càrrec, ja que són precisament aquestes persones les que poden estar més sensibilitzades amb la matèria, i per tant, són també les que poden aportar solucions realistes i eficaces.
Aquestes persones (pares i mares de família dedicats a fer política), han de merèixer tota la nostra admiració i respecte, perquè no només han de lluitar per treure endavant una família i una feina, sinó que, a més a més, dediquen bona part del seu temps a mirar de solucionar els problemes dels altres, es a dir, de nosaltres. En aquest sentit, resulten especialment admirables, les mares de família, que també dediquen part del seu temps a fer política, ja que són elles les que poden fer que la societat avancí superant les desigualtats i tractes discriminatoris de les que la dona encara és objecte, ajudant a construir una societat on es valorin més els valors familiars.
Cada vegada som més les persones que alhora de votar mirem si els partits polítics contemplen politiques familiars, perquè cada vegada som més els que patim la seva manca i creiem que defensant la família estem defensant els drets de tothom.