El passat 3 d'octubre es va celebrar l'acte de cloenda del tercer congrés de l'Advocacia Catalana, que aquest any ha tingut lloc a la nostra ciutat al castell de Sant Ferran, amb un èxit notable tant de contingut com de participació, ja que s’ha aconseguit reunir a més de 300 professionals que han participat en una trentena de ponències.
Crec que és just felicitar al degà del Col•legi d'Advocats de Figueres, el Sr. Jaume Torrent, així com a tots els organitzadors d'aquest congrés, especialment als integrants de la junta del Il•lustre Col•legi d'Advocats de Figueres, que han treballat durant molts mesos desinteressadament aconseguint aquest èxit per a la ciutat.
Les conclusions del congrés han estat molt interessants i de bastant sentit comú, i constitueixen un reflex de l'opinió que no només els advocats catalans, sinó també part de la societat, tenen de la justícia. Són -més que un receptari màgic a solucions concretes-, un conjunt de reflexions sobre l'estat actual de la justícia al nostre país.
Reflexions fetes per un col•lectiu que es caracteritza pel seu profund coneixement, tant a nivell legal com social, de la societat actual, ja que poques professions estan tan en contacte amb la crua realitat de la societat com els advocats, i de forma especial els advocats que exerceixen el torn d'ofici, que són els que solen atendre a les classes socials més desfavorides. És per això que hauríem de prestar una especial atenció a les conclusions d'aquest Congrés.
Els advocats tenen un paper fonamental en un Estat social i democràtic de dret com és el nostre. I és que la funció de l'advocat va més enllà de defensar els interessos jurídics de les parts en un procés; l'advocat és un pont entre el dret i la societat, que representa -junt amb els altres operadors jurídics-, un ideal de justícia, d’aquí la seva importància no només a nivell institucional sinó també social.
I és que poques vegades es reconeix a aquesta professió l’enorme component social que te. Aquest és un aspecte de l’exercici de l'advocacia que sovint passa inadvertit però que és consubstancial a la seva existència: advocat i justícia, són dos conceptes propers. D'aquí l'enorme importància que determinats valors ètics tenen en aquesta professió més enllà del que estableixen els codis deontològics. En efecte, el ciutadà quan cerca un advocat, no només busca un bon professional, sinó que necessita quelcom més: una persona íntegre que li mostri el rostre humà de la justícia.
Aquesta realitat es manifesta en el dia a dia d'aquesta professió, on no és estrany trobar-se amb advocats que mostren la seva generositat en el seu tracte amb les persones més desfavorides, facilitant consells que moltes vegades van més enllà de lo estrictament jurídic a persones amb problemes, cercant solucions per evitar un conflicte innecessari i dolorós per les parts, escoltant pacientment a les víctimes d'una injustícia, visitant als presidiaris i dedicant-los més temps del necessari per fer-los companyia, o fins i tot fent de "psicòlegs" dels seus clients. I tot això sense oblidar el bon tracte personal i professional que s’ha de donar com a qualsevol altra professió.
Potser és per això que moltes persones davant de qualsevol problema en la seva vida acudeixen "al seu advocat", com qui demana consell a un amic. D’aquí que les grans satisfaccions en aquesta professió no estiguin sempre vinculades al resultat del procés, sinó al convenciment del deure complert, de la feina ben feta i de saber que s’ha contribuït -de vegades amb petits gestos aparentment insignificants- a donar un tracte més humà al client.
Esperem que aquest congrés que s’ha celebrat recentment a la nostra ciutat, serveixi per millorar en alguns aspectes aquesta professió, però també el món del dret i la societat en general, ajudant a que la justícia sigui una realitat que vagi més enllà de les lleis escrites.