27/4/11

Polítics de vocació?


Com cada quatre anys arriben les eleccions municipals i els partits polítics s'afanyen per presentar les seves llistes de candidats i el seu programa electoral a la resta dels ciutadans. Les èpoques electorals resulten molt interesants, ja que és el moment en el que realment es pot respirar la democràcia, tot i que no deixen de succeir fets realment curiosos.

En primer lloc, no deixa de resultar curiós com en aquestes èpoques floreixen les vocacions polítiques en els personatges més insòlits de la ciutat. Persones que mai han manifestat el més mínim interès per la cosa pública ara es pretenen erigir en representants de la col·lectivitat. Persones que mai han mogut un dit per col·laborar amb cap entitat social, cultural o benèfica ara diuen que volen resoldre els nostres problemes.

Sempre és d'agrair que algú ofereixi el seu temps per al bé dels altres, però aquestes "conversions" sobtades no deixen de ser una mica sospitoses .... Però benvinguts siguin si realment tenen ganes de treballar per la seva ciutat!

I es que sempre és d'agrair que hi hagi persones que es prestin a dedicar bona part del seu temps pel bé dels altres, en cara que desconeguem els veritables motius que els mouen a fer-ho.... 

En definitiva el més important son els valors de la persona en qüestió: si algú està disposat realment a treballar pels altres i ho fa amb una actitud sincera i respectuosa, crec que per més que cometi alguns errors, se li ha de continuar estar agraït .... fins a cert punt, és clar!

D'altra banda mai no he aconseguit entendre quin és el mecanisme per optar per un partit polític o per un altre. Així hi ha gent que sense saber el que és el socialisme, ni saber tan sols qui és, per dir alguna cosa, Pablo Iglesias o Karl Marx, es consideren socialistes. I igualment, persones que sense tenir ni idea del liberalisme ni d'economia, diuen considerar-se de dretes, o d’altres que sense haver mostrat cap símptoma de catalanitat ara són nacionalistes, o fins i tot independentistes....El més curiós es que uns i d’altres poden arribar a pensar més o menys igual sobre els temes més importants i fins i tot porten estils de vida semblants, per no dir iguals ... 

Suposo que al cap i a la fi a l'hora de triar un color polític prevalen les amistats, les simpaties personals, els sentiments, com en totes les altres facetes de la vida. Potser pugui semblar una mica frívol, però en definitiva no deixa de ser normal.

Però el més curiós del cas, és que al final sempre acaben discutint entre ells per un tema o per un altre, com els nens al pati de l’escola. Per això dic que el que realment importa són els valors, les ganes de servir els altres, l'honradesa i els principis.

Les ideologies polítiques estan per fer pensar però no per seguir-les. La realitat sempre és més rica i complexa, i normalment hi ha diverses solucions per a un mateix problema.

Només espero que els que surtin elegits en aquestes properes eleccions municipals, amb vocació política o sense, sàpiguen estar a l'altura de les circumstàncies. Són temps difícils, estem mancats de sentit comú i sobrats de mediocritats ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...