Terratrèmol de solidaritat

Aquests dies hem pogut veure a través dels diferents mitjans de comunicació, les terribles conseqüències i el gran drama humà produït pel terratrèmol de Haití. Hem estat testimonis impotents de com la força de la natura ha castigat sense pietat a un dels països més pobres de la terra. I hem lamentat massa tard que tantes persones hagin mort sepultades per les misèries acumulades durant tants d’anys per la desídia dels seus propis governants i per l’abandó de la comunitat internacional.

Però davant l’horrorós espectacle d’aquesta tragèdia humana, aquests dies també hem estat testimonis de la grandesa de l’esser humà. I no em refereixo només a la tan heroica intervenció dels equips de rescat i sanitaris de tot el món, ni a les ajudes interessades dels governs dels països rics o de la somnolenta ONU. Em refereixo, per sobre de tot, als milers i milers de petits gestos de solidaritat que han sortit dels cors dels ciutadans del món sencer, i com no, també dels ciutadans de Figueres i rodalies.

En efecte, durant aquests darrers dies, a més de les més variades campanyes mediatiques, hem pogut veure com al carrer, a les escoles, a les parròquies, i a molts diferents àmbits, s’han fet diferents activitats, com recollides de diners o de material, per poder ajudar als habitants de Haití. I tot això en plena crisis econòmica.

De vegades sembla que si no succeeix una gran desgracia humanitària que els mitjans de comunicació puguin vendre, la gent no reacciona. Però la realitat és que precisament en casos com aquests, és quan els mitjans de comunicació acompleixen realment amb la seva finalitat informadora. El perill –tots ho sabem- és que passada la noticia, es torni a deixar caure en l’oblit als pobres habitants de Haití, com tantes vegades ja ha passat amb tants d’altres països víctimes de genocidis, tsunamis, tornados i tot tipus de calamitats...La solidaritat no pot dependre sempre de les noticies. L’autentica solidaritat no és un gest puntual, és una aptitud de vida.

Es per això que, tot i no sortir als diaris ni a la televisió, hem de tenir ben present que a casa nostra (com a tants altres indrets del món), també hi ha gent necessitada. Potser no pateixen tantes necessitats com els habitants de Haití (ben segur que no), però no podem oblidar que el que ha passat a Haití no ha estat per culpa del terratrèmol, si no de la pobresa que ja existia abans.

Figueres és solidaria; ho ha demostrat de manera excepcional durant aquests últims dies, i ho porta demostrant des de fa molt de temps. Aquesta és una realitat que pot passar desapercebuda per a molts ciutadans, però només cal visitar la web de les entitats de Figueres, per adonar-se’n que Figueres està ben proveïda de persones generoses que dediquen part del seu temps o diners als altres. Això és fer ciutat.

Una ciutat no és només un munt de gent que comparteixen un espai físic o unes infraestructures. Una ciutat és, abans que res, un grup de persones que conviuen junts, es a dir, que comparteixen part de la seva vida per assolir finalitats comunes. I en aquest sentit, tenir cura dels més necessitats, hauria de ser una de les principals tasques.

De fet, tots tenim la necessitat de ser generosos, a tots ens agrada ajudar. Però de vegades ens cal una petita empenta o que ens ofereixin l’oportunitat per poder demostrar-ho. I per fer-ho no cal anar gaire lluny: potser un familiar malalt, un amic amb problemes, una veïna gran que viu sola, els malalts de l’hospital, els presidiaris de la presó, els avis del geriàtric, els immigrants a l’atur, els nens amb deficiències mentals, el teu fill, el teu pare...

Tan de bo que els efectes del terratrèmol de Haití passin el més ràpid possible, però tan de bo, que el terratrèmol de solidaritat que s’ha aixecat a Figueres no s’acabi mai!