4/3/10

Figueres som tots!


A la tele diuen que estem en crisis, i sembla inevitable que un cert aire de pessimisme ens envaeixi a tots plegats i que tot ens sembli una mica més trist i feixuc. En canvi, els experts més optimistes, asseguren que en realitat es tracta d’una època de transició, en la que estan per arribar molts canvis a tots els nivells (canvis climàtics, polítics, financers, culturals,...).

I evidentment, Figueres no s’escapa d’aquestes circumstancies, i per això resulta imprescindible preguntar-se si realment estem preparats per aquests canvis i que podem fer per afrontar els nous reptes de futur.

Potser, com a punt de partida, podríem recordar que el més important de les ciutats no són els seus edificis, ni els seus museus, ni els seus plans urbanístics, sinó precisament les dones i homes –joves i grans-, que les habiten.

Els ciutadans sempre han estat els veritables artífexs del futur de tota societat, i precisament per aquest motiu hem de prendre consciència –ara més que mai-, de que el nostre futur col•lectiu passa per les decisions personals de tots i cadascun de nosaltres. Per això es fa necessari reactivar la societat civil, fomentar l’associacionisme i la implicació de tots els ciutadans en els afers públics, tant del país com de la ciutat, afavorint la cohesió social i la unió entre els diferents col•lectius.

Amb una societat civil ben forta i organitzada, que sigui capaç d’assumir les seves pròpies responsabilitats, la democràcia s’enforteix, i s’evita deixar en mans d’uns pocs el pes de les decisions que afecten a tots. En canvi una societat on predomina l’individualisme, on tothom va a la seva i ningú no s’implica en res, és una societat feble, malaltissa i fàcilment manipulable.

La societat civil en totes les seves manifestacions (començant per les famílies, i colles d’amics, fins a les associacions de pares, de veïns, de botiguers, culturals, esportives, etc.), és el veritable eix vertebrador de la vida pública, social i cultural de tot poble i ciutat.

És per això que ara que estem en crisis, els polítics haurien de fomentar el diàleg, col•laborant a crear un clima de treball comunitari i d’enteniment, estant atents als veritables problemes dels altres, escoltant les propostes dels diferents col•lectius, deixant al marge les seves diferencies i els seus interessos personals i electorals.

I que podem fer la resta de ciutadans? Crec que el primer podria ser prendre consciència de que formem part d’una comunitat, d’una mena de gran família, i per lo tant, estimar el que és de tots i ens uneix, potenciant els valors col•lectius. I després tenir la capacitat de reaccionar davant dels problemes, no amb queixes estèrils i avorrides, sinó més aviat amb propostes constructives i engrescadores, ja que el desànim mai porta en lloc.

Si entre tots fomentem un autèntic desig de millora i treballem units, no podem dubtar que ho aconseguirem!

1 comentari:

  1. Em sembla un conjunt d'idees positives i encoratjadores, lluny del pesimisme habitual en que es troba instal·lada molta gent.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...