Municipals 2011: comença el compte enrere

Tot i que encara falten alguns mesos, ja ha començat el compte enrere per les eleccions municipals del 2011, i els partits polítics ja han començat a fer la seva “precampanya” electoral. 

Crec que aquestes properes eleccions són especialment importants, ja que en elles es triarà l’equip de govern que haurà de fer front a la fase més dura de la crisi econòmica. Es per això que aquestes eleccions es presenten com una excel·lent oportunitat per redreçar la situació i encaminar-nos cap a un futur millor. 

Però, quines són les característiques comunes que tot programa electoral hauria de tractar per aconseguir aquesta fita?

Primerament s’ha de tenir en compte que els ciutadans estan travessant un moment complicat a causa de la crisi econòmica, de manera que és essencial que els candidats comprenguin quines són les seves veritables necessitats i, per tant, que actuïn amb una bona dosis de realisme, tot buscant el difícil equilibri entre la valentia i la prudència.

Valentia per proposar nous reptes que ens ajudin a mirar cap el futur amb optimisme i confiança, sense tenir por a les dificultats del camí. I prudència per no fer propostes que -tot i ser bones en el seu contingut-, no siguin les més apropiades per un temps de crisi com l’actual.

I això significa que s’han de prioritzar les actuacions en funció de les reals necessitats dels ciutadans: certament hi ha moltes coses a fer, però no totes tenen la mateixa importància ni la mateixa incidència en la vida quotidiana de la ciutat. S’ha de saber veure que és allò que preocupa més als ciutadans i també allò que realment necessiten.

En aquest sentit, el realisme també té a veure amb la capacitat de gestió dels recursos ja existents: hi ha molts ciutadans que no reclamen grans canvis, si no que es conformarien amb que els serveis ja existents funcionessin (o continuessin funcionant) amb correcció.  Si no es pot créixer, almenys s’ha de mirar de conservar el que ja es té per tal de no anar cap enrere. El creixement d’una ciutat no sempre ha de passar per un “augment de tamany”, sinó també per un fer millor les coses de cada dia.

Per últim, també seria bo recordar que no existeixen formules màgiques ni solucions definitives per resoldre els problemes d’una ciutat, i per aquest motiu també és important la capacitat d’integrar els recursos humans i les idees dels altres, encara que siguin adversaris polítics. Ja que viure en democràcia significa viure els valors democràtics, com la transparència en la gestió, el diàleg, el respecte a les minories i la voluntat de servei a la comunitat, entre d’altres. 

Les eleccions només són cada quatre anys, però la democràcia s’ha de viure durant tots els dies de l’any!

El Bon Polític

Ara que s'apropen eleccions i que els diferents partits preparen les seves llistes de candidats, potser també seria bo que els ciutadans reflexionéssim sobre quin tipus de polítics volem.

A ningú se li escapa que si estem en crisis no només ha estat per temes de “mercats internacionals”, sinó més aviat per una manca de valors i d'honradesa en els diferents líders actuals, tant en el camp de la política, com de les finances, com del món empresarial en general. Per això la reflexió sobre quina mena de polítics volem sembla urgent i necessària.

A més de les característiques que tradicionalment s'atribueixen a la classe política (capacitat de gestió i decisió, coneixement de les institucions i del seu funcionament, bona experiència, respecte a la legalitat,etc...) crec que avui dia és més necessari que mai que el polític sigui un líder moral: una persona exemplar en totes les seves vessants, fins i tot en les més personals, ja que el lideratge no pot ser només una imatge, sinó una forma de ser i de vida.

Diuen que cada societat té els líders que es mereix, ja que aquests no deixen de ser un reflex de la mateixa societat, però també és cert que un grup d'homes i dones honestos, treballadors, bones persones, poden fer molt de bé a la societat, ja que acaben sent el seu mirall, marcant amb la seva conducta les pautes de comportament de molts ciutadans.

Una altra característica –i molt important- del bon polític és que ha de saber escoltar. Es preferible un polític mut que un de sord. Escoltar hauria de ser la principal feina dels polítics: escoltar als ciutadans, estar atents a les seves necessitats reals, contrastar les diferents opinions, deixar-se aconsellar pels experts en cada matèria. I escoltar també als membres de l'oposició, per veure quina part de raó tenen i poder trobar entre tots les solucions més adequades i justes a cada tipus de necessitat.

Per últim, un polític sempre ha de buscar i estimar la veritat. Només estimant la veritat s'arriba a la justícia. És un engany creure que una determinada opció política (d'esquerres o de dretes) pot resoldre tots i cadascun dels problemes de la societat. És evident que tot polític ha de tenir la seva ideologia però no pot ser esclau d'aquesta. Els partits polítics (amb les seves diferents idees) són el punt de sortida per fer política, però mai han de ser el punt d'arribada, ja que no són més que instruments per al bé comú. Només un polític que estimi la veritat serà capaç de fer front als reptes del futur i trobar les forces necessàries per arribar a les solucions més justes.

Evidentment un polític que reuneixi tots aquests requisits no tindria garantit l’èxit a les urnes, però seria estimat pels seus votants i serviria d'inspiració a moltes persones.

Figueres som tots!

A la tele diuen que estem en crisis, i sembla inevitable que un cert aire de pessimisme ens envaeixi a tots plegats i que tot ens sembli una mica més trist i feixuc. En canvi, els experts més optimistes, asseguren que en realitat es tracta d’una època de transició, en la que estan per arribar molts canvis a tots els nivells (canvis climàtics, polítics, financers, culturals,...).

I evidentment, Figueres no s’escapa d’aquestes circumstancies, i per això resulta imprescindible preguntar-se si realment estem preparats per aquests canvis i que podem fer per afrontar els nous reptes de futur.

Potser, com a punt de partida, podríem recordar que el més important de les ciutats no són els seus edificis, ni els seus museus, ni els seus plans urbanístics, sinó precisament les dones i homes –joves i grans-, que les habiten.

Els ciutadans sempre han estat els veritables artífexs del futur de tota societat, i precisament per aquest motiu hem de prendre consciència –ara més que mai-, de que el nostre futur col•lectiu passa per les decisions personals de tots i cadascun de nosaltres. Per això es fa necessari reactivar la societat civil, fomentar l’associacionisme i la implicació de tots els ciutadans en els afers públics, tant del país com de la ciutat, afavorint la cohesió social i la unió entre els diferents col•lectius.

Amb una societat civil ben forta i organitzada, que sigui capaç d’assumir les seves pròpies responsabilitats, la democràcia s’enforteix, i s’evita deixar en mans d’uns pocs el pes de les decisions que afecten a tots. En canvi una societat on predomina l’individualisme, on tothom va a la seva i ningú no s’implica en res, és una societat feble, malaltissa i fàcilment manipulable.

La societat civil en totes les seves manifestacions (començant per les famílies, i colles d’amics, fins a les associacions de pares, de veïns, de botiguers, culturals, esportives, etc.), és el veritable eix vertebrador de la vida pública, social i cultural de tot poble i ciutat.

És per això que ara que estem en crisis, els polítics haurien de fomentar el diàleg, col•laborant a crear un clima de treball comunitari i d’enteniment, estant atents als veritables problemes dels altres, escoltant les propostes dels diferents col•lectius, deixant al marge les seves diferencies i els seus interessos personals i electorals.

I que podem fer la resta de ciutadans? Crec que el primer podria ser prendre consciència de que formem part d’una comunitat, d’una mena de gran família, i per lo tant, estimar el que és de tots i ens uneix, potenciant els valors col•lectius. I després tenir la capacitat de reaccionar davant dels problemes, no amb queixes estèrils i avorrides, sinó més aviat amb propostes constructives i engrescadores, ja que el desànim mai porta en lloc.

Si entre tots fomentem un autèntic desig de millora i treballem units, no podem dubtar que ho aconseguirem!

Terratrèmol de solidaritat

Aquests dies hem pogut veure a través dels diferents mitjans de comunicació, les terribles conseqüències i el gran drama humà produït pel terratrèmol de Haití. Hem estat testimonis impotents de com la força de la natura ha castigat sense pietat a un dels països més pobres de la terra. I hem lamentat massa tard que tantes persones hagin mort sepultades per les misèries acumulades durant tants d’anys per la desídia dels seus propis governants i per l’abandó de la comunitat internacional.

Però davant l’horrorós espectacle d’aquesta tragèdia humana, aquests dies també hem estat testimonis de la grandesa de l’esser humà. I no em refereixo només a la tan heroica intervenció dels equips de rescat i sanitaris de tot el món, ni a les ajudes interessades dels governs dels països rics o de la somnolenta ONU. Em refereixo, per sobre de tot, als milers i milers de petits gestos de solidaritat que han sortit dels cors dels ciutadans del món sencer, i com no, també dels ciutadans de Figueres i rodalies.

En efecte, durant aquests darrers dies, a més de les més variades campanyes mediatiques, hem pogut veure com al carrer, a les escoles, a les parròquies, i a molts diferents àmbits, s’han fet diferents activitats, com recollides de diners o de material, per poder ajudar als habitants de Haití. I tot això en plena crisis econòmica.

De vegades sembla que si no succeeix una gran desgracia humanitària que els mitjans de comunicació puguin vendre, la gent no reacciona. Però la realitat és que precisament en casos com aquests, és quan els mitjans de comunicació acompleixen realment amb la seva finalitat informadora. El perill –tots ho sabem- és que passada la noticia, es torni a deixar caure en l’oblit als pobres habitants de Haití, com tantes vegades ja ha passat amb tants d’altres països víctimes de genocidis, tsunamis, tornados i tot tipus de calamitats...La solidaritat no pot dependre sempre de les noticies. L’autentica solidaritat no és un gest puntual, és una aptitud de vida.

Es per això que, tot i no sortir als diaris ni a la televisió, hem de tenir ben present que a casa nostra (com a tants altres indrets del món), també hi ha gent necessitada. Potser no pateixen tantes necessitats com els habitants de Haití (ben segur que no), però no podem oblidar que el que ha passat a Haití no ha estat per culpa del terratrèmol, si no de la pobresa que ja existia abans.

Figueres és solidaria; ho ha demostrat de manera excepcional durant aquests últims dies, i ho porta demostrant des de fa molt de temps. Aquesta és una realitat que pot passar desapercebuda per a molts ciutadans, però només cal visitar la web de les entitats de Figueres, per adonar-se’n que Figueres està ben proveïda de persones generoses que dediquen part del seu temps o diners als altres. Això és fer ciutat.

Una ciutat no és només un munt de gent que comparteixen un espai físic o unes infraestructures. Una ciutat és, abans que res, un grup de persones que conviuen junts, es a dir, que comparteixen part de la seva vida per assolir finalitats comunes. I en aquest sentit, tenir cura dels més necessitats, hauria de ser una de les principals tasques.

De fet, tots tenim la necessitat de ser generosos, a tots ens agrada ajudar. Però de vegades ens cal una petita empenta o que ens ofereixin l’oportunitat per poder demostrar-ho. I per fer-ho no cal anar gaire lluny: potser un familiar malalt, un amic amb problemes, una veïna gran que viu sola, els malalts de l’hospital, els presidiaris de la presó, els avis del geriàtric, els immigrants a l’atur, els nens amb deficiències mentals, el teu fill, el teu pare...

Tan de bo que els efectes del terratrèmol de Haití passin el més ràpid possible, però tan de bo, que el terratrèmol de solidaritat que s’ha aixecat a Figueres no s’acabi mai!

Conèixer i estimar la nostra ciutat.

Fa unes poques setmanes va començar a distribuir-se en fascicles l’edició del llibre L’Abans. Recull gràfic de Figueres, 1875-1967 de l’Enric Pujol i en Jordi Roig.

En aquesta obra trobem la major col•lecció en imatges mai editada fins ara sobre la ciutat de Figueres i la seva gent. Les fotografies s’organitzen per temes que van des de els mercats, cafès i hotels de la ciutat fins els carrers, festivitats, centres d’ensenyament o esdeveniments històrics. L’obra s’ha editat amb la col•laboració de l’Ajuntament de Figueres.

Crida l’atenció la frase que surt en la portada publicitària dels diferents fascicles del col•leccionable: “Si t’estimes Figueres, t’agradarà”. Crec que també es podria afegir aquesta altra “Si coneixes Figueres, l’estimaràs”...perquè per estimar s’ha de conèixer.

Es per això que iniciatives com aquesta sempre han de ser benvingudes i celebrades, perquè no només constitueixen una aportació a la cultura local sinó que també ens ajuden a aprofundir sobre la nostra identitat tant personal com col•lectiva.

La necessitat de conèixer el nostre passat no és tan sols curiositat, si no que és un autèntic sentiment humà i fins i tot un deure cívic. Per aquest motiu totes les institucions haurien de recolzar qualsevol iniciativa que ens ajudi a recordar el que som, ja que si volem construir entre tots la Figueres del futur, primer hem de conèixer la Figueres del passat, les seves gents, els seus problemes i les seves inquietuds. Entendre el passat per aprendre dels encerts i errors comesos és la millor garantia per afrontar amb èxit els reptes del futur.

Repassant les imatges del llibre de l’Enric Pujol i en Jordi Roig, venen ganes de prendre un cafè al bar Tupinamba de d’alt de la rambla, o d’anar a comprar verdures al mercat de la plaça de l’Ajuntament i trepitjar el seu terra empedrat, de veure el bestiar que es venia al firal del burros o contemplar el magnífic edifici modernista de la cambra agrícola que hi havia on ara és l’actual Museu de l’Empordà.

Mirant aquestes fotografies antigues, te n’adones que la veritable historia de Figueres no només l’han escrit els grans esdeveniments històrics, si no que també l’han escrit dones i homes senzills amb el dia rere dia de la seva vida quotidiana.

És per això que hem de tenir ben present que ahir com avui, nosaltres som els protagonistes de la nostra historia i que les nostres decisions marcaran el futur de la nostra societat. Qui sap si d’aquí a molts anys algú pensarà en nosaltres mirant una fotografia antiga del 2009....

La funció social de l'advocat

El passat 3 d'octubre es va celebrar l'acte de cloenda del tercer congrés de l'Advocacia Catalana, que aquest any ha tingut lloc a la nostra ciutat al castell de Sant Ferran, amb un èxit notable tant de contingut com de participació, ja que s’ha aconseguit reunir a més de 300 professionals que han participat en una trentena de ponències.

Crec que és just felicitar al degà del Col•legi d'Advocats de Figueres, el Sr. Jaume Torrent, així com a tots els organitzadors d'aquest congrés, especialment als integrants de la junta del Il•lustre Col•legi d'Advocats de Figueres, que han treballat durant molts mesos desinteressadament aconseguint aquest èxit per a la ciutat.

Les conclusions del congrés han estat molt interessants i de bastant sentit comú, i constitueixen un reflex de l'opinió que no només els advocats catalans, sinó també part de la societat, tenen de la justícia. Són -més que un receptari màgic a solucions concretes-, un conjunt de reflexions sobre l'estat actual de la justícia al nostre país.

Reflexions fetes per un col•lectiu que es caracteritza pel seu profund coneixement, tant a nivell legal com social, de la societat actual, ja que poques professions estan tan en contacte amb la crua realitat de la societat com els advocats, i de forma especial els advocats que exerceixen el torn d'ofici, que són els que solen atendre a les classes socials més desfavorides. És per això que hauríem de prestar una especial atenció a les conclusions d'aquest Congrés.

Els advocats tenen un paper fonamental en un Estat social i democràtic de dret com és el nostre. I és que la funció de l'advocat va més enllà de defensar els interessos jurídics de les parts en un procés; l'advocat és un pont entre el dret i la societat, que representa -junt amb els altres operadors jurídics-, un ideal de justícia, d’aquí la seva importància no només a nivell institucional sinó també social.

I és que poques vegades es reconeix a aquesta professió l’enorme component social que te. Aquest és un aspecte de l’exercici de l'advocacia que sovint passa inadvertit però que és consubstancial a la seva existència: advocat i justícia, són dos conceptes propers. D'aquí l'enorme importància que determinats valors ètics tenen en aquesta professió més enllà del que estableixen els codis deontològics. En efecte, el ciutadà quan cerca un advocat, no només busca un bon professional, sinó que necessita quelcom més: una persona íntegre que li mostri el rostre humà de la justícia.

Aquesta realitat es manifesta en el dia a dia d'aquesta professió, on no és estrany trobar-se amb advocats que mostren la seva generositat en el seu tracte amb les persones més desfavorides, facilitant consells que moltes vegades van més enllà de lo estrictament jurídic a persones amb problemes, cercant solucions per evitar un conflicte innecessari i dolorós per les parts, escoltant pacientment a les víctimes d'una injustícia, visitant als presidiaris i dedicant-los més temps del necessari per fer-los companyia, o fins i tot fent de "psicòlegs" dels seus clients. I tot això sense oblidar el bon tracte personal i professional que s’ha de donar com a qualsevol altra professió.

Potser és per això que moltes persones davant de qualsevol problema en la seva vida acudeixen "al seu advocat", com qui demana consell a un amic. D’aquí que les grans satisfaccions en aquesta professió no estiguin sempre vinculades al resultat del procés, sinó al convenciment del deure complert, de la feina ben feta i de saber que s’ha contribuït -de vegades amb petits gestos aparentment insignificants- a donar un tracte més humà al client.

Esperem que aquest congrés que s’ha celebrat recentment a la nostra ciutat, serveixi per millorar en alguns aspectes aquesta professió, però també el món del dret i la societat en general, ajudant a que la justícia sigui una realitat que vagi més enllà de les lleis escrites.

Homenatge a mossèn Jesús Franco

Adjunto el discurs de presentació que vaig llegir en la presentació del concert homentatge de l'OCE a Mossèn Jesús Franco al Teatre el Jardí de Figueres el dilluns 12 d'Octubre del 2009, al que van assistir més de 300 persones. Al video podeu verure un resum de l'acte.

"Benvinguts a aquest concert de l’orquestra de cambra de l’Empordà que celebrem en aquest teatre Jardí de Figueres, per retre el que pensem que es un merescut homenatge a la figura i persona Mossèn Jesús Franco, amb ocasió del 50 aniversari de la seva arribada a la nostra comarca.

En efecte, ja han passat 50 anys des d’aquell mes de gener de 1959 , en que mossèn Franco va arribar al municipi d'Ordis, d’on va ser rector fins el 1967, quan el aleshores Bisbe Narcís Jubany el va destinar a la parròquia del Bon Pastor de Figueres, on encara continua.

En tots aquests anys la feina de Mossèn Franco no ha passat desapercebuda i es fa difícil –per no dir impossible, recordar tot el que ha fet: des de les classes de religió a l'escola de les Mares Escolàpies, o la seva feina als inicis de Càritas interparroquial de Figueres, passant per els seus serveis com a capellà durant molts anys a l’Hospital de Figueres o al centre Geriàtric “els Arcs”, i evidentment tot això sense oblidar mai la seva dedicació pastoral com a rector de la seva parròquia del Bon Pastor de Figueres. Una parròquia que com tots sabem, es pot dir que ha estat el fruit de la seva tenacitat i bon treball i també, com no, de l’ajuda desinteressada de molts feligresos i veïns del barri i la ciutat.

Però a part d’aquest fets, el que volem homenatjar per sobre de tot es el fet de que Mossèn Franco ha dedicat la seva vida a les persones més febles de la societat, els sense sostre, els pobres, a les famílies sense recursos. Vestint-los, donant-los menjar i ajudes econòmiques, sense tenir en compte mai la seva procedència o creences.

Conscients de que encara li queda molt de camí per recórrer i molt de be per fer en aquest mon, estem aquí per agrair a Mossèn Franco que hagi dedicat tota la seva vida als altres. Per agrair-li la seva fidelitat a la seva vocació sacerdotal, per agrair-li el ser una persona coherent amb el que pensa, amb el que diu i amb el que creu. Per haver fet tant de be als altres i per ser un model de persona i sacerdot per a tothom.

En definitiva, estem aquí reunits perquè al mon existeixen moltes persones bones i perquè sabem que nosaltres en coneixem una.

Moltes gràcies Mossèn Franco, per molts anys!"