El sentit de les Festes

Un cop passada la ressaca de les Fires i Festes de la Santa Creu d’enguany, i desprès de felicitar tant als organitzadors com als participants i assistents, és hora de fer balanços i de treure’n conseqüències de cares a les festes del proper any 2010.

Les festes d’aquest any han incorporat alguns canvis –molts d’ells significatius- i s’ha de valorar quins son els èxits i quins els fracassos, si es que n’hi ha. Evidentment, en una població tan extensa i variada com la de Figueres, hi hauran diferents opinions, i moltes d’elles oposades, sobre un mateix fet.

Per exemple, a molts ciutadans no els va agradar l’ús polititzat del pregó inaugural, no tant pel seu contingut (fruit de l’ús legítim a la llibertat d’expressió) si no per la poca oportunitat del moment. Un altre tema que ha suscitat diferents opinions -sobretot entre el jovent- ha estat el tema de les barraques i la festa zero-zero. Per altre banda alguns altres han trobat a faltar les ja típiques bandes de música, al igual que molts continuen enyorant amb nostàlgia la desfilada de carrosses o el correfocs.

Però si els desencerts són opinables, pel que fa als encerts sembla existir certa unanimitat: l’envelat de la rambla ha estat un èxit molt comentat ja que ha permès ficar les festes al cor de la ciutat i augmentar així l’ambient festiu durant tota la setmana. També han resultat un èxit totes les activitats a l’aire lliure com les fires de l’artesania, la pintura, la del llibre vell, les competicions esportives, la rua infantil, etc.

Però tot i això encara són molts els figuerencs i figuerenques que aprofiten les dates de les fires per marxar de vacances i també són molts els que simplement es queden a casa sense participar en cap activitat, o els que assisteixen als actes però de forma passiva.

Per això uns dels reptes que es perfilen a l’horitzó de les properes fires i festes és com aconseguir que aquestes siguin encara més participatives. I crec que el secret està en que les ciutadanes i els ciutadans de Figueres es sentin part d’una mateixa comunitat.

Per aconseguir aquest sentit de comunitat, un bon punt de partida podria ser plantejar-nos què estem celebrant, perquè ho fem i quina és la millor manera de fer-ho, per tal de que el màxim número de persones es puguin sentir identificades.

Recordar què és el que celebrem significa aprofundir en el sentit històric, religiós, popular i social de les Festes de la Santa Creu. Un poble que no coneix la seva historia, els seus costums, es un poble sense passat i a la llarga també sense futur. Descobrir les nostres arrels ens pot ajudar a valorar i estimar més el nostre present.

En aquest sentit cal recordar que una festa no és només mera diversió i espectacles. Tampoc ha de ser un instrument polític per treure més vots.

Una festa és -per sobre de tot- l’oportunitat d’expressar el que som i el que volem ser, és una ocasió per buscar i trobar la unitat dels diferents sectors de la societat, creant oportunitats pel diàleg i per la cohesió social.

Les festes defineixen no només la identitat històrica d’una vila, sinó també la seva vida cultural, participativa i social.

Per aquest motiu agafar el programa de l’any anterior i modificar només alguns noms i dates significa que s’ha caigut en la rutina i que s’ha perdut el veritable sentit de la festa. I deixar que uns pocs siguin els únics que organitzin i participin en la majoria d’actes, és una símptoma de feblesa en la vida social d’una comunitat.

Però si les festes son un termòmetre de la temperatura de la vida social de la vila, també poden ser -i han de ser!- un instrument per potenciar-la, i en aquesta tasca tant governants com ciutadans tenim molt a fer.

No pot recaure sobre l’Ajuntament el pes d’organitzar unes festes i pretendre alhora que agradin a tothom. La principal tasca de l’ajuntament en aquest sentit, hauria de ser la d’impulsar i recolzar les iniciatives ciutadanes.

I per aconseguir aquesta fita els ciutadans no podem ser tan sols espectadors passius, sinó que hem de ser els veritables subjectes i protagonistes de la nostra historia i de les nostres festes.

Si entre tots pensem com aconseguir unes veritables festes segur que ho aconseguirem!

Josep Menchón