12/9/09

Progrés i dret al descans.

És temps d’estiu; temps de vacances per alguns i temps de feina intensa per d’altres. En aquesta època –sobretot a ciutats turístiques com Figueres- , moltes activitats de lleure i d’oci nocturn solen estar associades a terrasses i bars musicals. Aquests tipus de negocis aporten no només prosperitat econòmica traduïda en llocs de treball, si no que també contribueixen a dinamitzar la vida social, turística, i cultural de la nostra ciutat.

Malauradament aquests negocis –malgrat els efectes positius referits-, van associats moltes vegades a alts nivells de sorolls que generen no poques molèsties als veïns d’una determinada zona, generant disputes i conflictes socials dins la comunitat.

Si be és cert que fins fa poc el soroll era un signe de prosperitat vinculat a la indústria i a la diversió, a poc a poc s’està produint un canvi de mentalitat. Cada vegada més el soroll es relaciona amb una mala qualitat de vida, i la tendència és fugir del soroll.

Els caps de setmana els homes i dones de ciutat emigren al camp, a l’hora de comprar un pis es valora que estigui aïllat acústicament, al comprar un vehicle també es valora que el motor sigui silenciós com a sinònim de més respectuós amb el medi ambient, aixecar la veu pel carrer es considerat un gest de manca de respecte, al igual que escoltar música amb el volum massa alt. Aquestes són algunes realitats que il·lustren la tendència actual de l’home modern de buscar el silenci.

El soroll –quan és imposat-, és concep com un atemptat a la llibertat i una agressió a la intimitat. Tot indica que la ciutat del futur serà més respectuosa amb la ecologia, es a dir, amb la naturalesa pròpia de l’ésser humà.

Però més enllà de les consideracions sociològiques dels efectes del soroll, el cert és que el soroll no és una mera molèstia, ja que pot arribar a produir malalties com depressions, mal de caps, insomni, impotència, problemes auditius, a més de ser una causa directa de l’augment d’accidents de trànsit, accidents laborals, baix rendiment escolar i augment de la marginació i delinqüència. I tot això segons la Organització Mundial de la Salut, en un informe sobre els efectes del soroll publicat als anys noranta i que ha estat ratificat per molts especialistes del món.

Aquesta tendència social de fugir del soroll, s’ha vist reflexada des de els anys setanta en una sèrie de normes impulsades sobre tot per les institucions Europees, de les que el nostre país s’ha fet ressò. Així a nivell estatal existeix la Llei del soroll, i a Catalunya la Llei de protecció contra les immissions acústiques. I a nivell local, Figueres compta també amb una Ordenança que regula aquest tema.

Per altra costat, tampoc passa desapercebut el fet de que cada vegada són més els casos de condemnes penals als propietaris de negocis d’oci nocturn per incomplir la normativa existent ocasionat danys físics i morals als veïns.

Tots aquests fets fan que molts ajuntaments comencin a reaccionar en defensa dels seus interessos i vetllin amb més interès que abans per el compliment de la legalitat.

Però potser per captar millor les dimensions de la polèmica, s’han de tenir en compte diferents idees que poden contribuir a entendre cadascuna de les posicions.

Per un costat, els veïns han de respectar aquells sorolls que es produeixin dins dels paràmetres de la legalitat vigent, tant pel que respecta a la seva intensitat com per el que respecta als horaris de producció del soroll.

D’altre banda, els empresaris (impulsors de l’economia local), han de respectar la llei. Però no només això, si no que també han de vetllar per a que els seus clients la respectin. I en aquest sentit, els usuaris dels locals han de tenir consciència de que quan surten a la via pública han d’ajustar el seu comportament a unes pautes de convivència ciutadana, respectant el descans dels altres.

L’ajuntament – a traves de la concessió de llicencies, dels seus equips tècnics i de la policia local- a de vetllar per a que cada un dels actors sigui respectat en els seus drets i compleixi amb les seves obligacions.

Una manera de resoldre els conflictes sense necessitat d’arribar a la via judicial, que cada vegada s’està utilitzant més és la mediació. Es tracta de reunir a totes les parts implicades en un conflicte determinat i arribar a un acord satisfactori per tothom, en la que els veïns poden pactar amb els empresaris d’una zona determinada uns horaris ( sempre dins dels límits establerts a l’ordenança municipal). S’està demostrant que aquest tipus d’iniciatives resulten satisfactòries i faciliten la convivència entre les diferents parts intervinents. Al final sempre és millor un mal acord que un bon judici! Bon estiu a tothom!

Josep Menchón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...