Una de les tristes conseqüències de l'actual crisi econòmica i financera és l'augment de la delinqüència, sobretot dels delictes menors, tant a nivell estatal com autonòmic. Pel que fa a Catalunya el Conseller Saura ja va avisar que amb la crisi augmentaria la inseguretat ciutadana, i malauradament tots els operadors jurídics han pogut comprovar que els pronòstics s'han complert. És difícil establir les causes de la criminalitat, aquestes són múltiples, encara que tots els analistes coincideixen en que l'alt nivell d'atur, sobretot en els grups marginals (i marginats), és la principal causa. Encara que això no deixa de ser una simplificació ja que també s'observa amb preocupació l'augment de la delinqüència juvenil entre les classes més benestants, com s'ha vist recentment en els incidents de Pozuelo de Alarcon, on un bandolerisme pueril ha aconseguit posar contra les cordes a les forces de l'ordre públic.
Per desgràcia, Figueres no s'ha quedat al marge de l'estadística i contempla amb passivitat com els índexs de criminalitat augmenten a poc a poc i com els seus carrers cada vegada són menys segurs.
No es tracta de ser alarmista ni d'infondre pors irracionals, però no estar atents a aquesta realitat pot ser un error de nefastes conseqüències. La delinqüència és com una malaltia que va creixent a poc a poc, i que si no la pares a temps es pot convertir en un veritable problema difícil de resoldre.
Encara que la notícia no és nova, ja que la crisi només ha fet que accentuar una tendència que ja existia: durant els darrers anys hem contemplant com l'índex de criminalitat ha augmentat gradualment en tots els tipus de delictes. Tant és així que sembla que ens hem acostumat a aquest trist paisatge. Però la realitat és que hi ha altres estats a Europa que no suporten tanta delinqüència.
Com dèiem la causa de la delinqüència és la marginació social i la pobresa, però no només una pobresa material sinó també -i sobretot- una pobresa de valors. Per això sembla clar que la solució al problema passa abans de res per prendre consciència de la realitat que ens envolta.
A nivell municipal, tot i que el marge d'actuació és limitat per ser menys els recursos, la solució pot passar per invertir en serveis socials i en prevenció.
Invertir en serveis socials vol dir estar atent a aquells grups socials de risc, i intentar suplir les deficiències del sistema, tot evitant que es creïn borses de marginalitat, i sobretot, prestar especial atenció al més joves per a que no caiguin al parany de les drogues.
Pel que fa a la prevenció una de les solucions és augmentar les dotacions policials i implantar la Policia de Barri.
La Policia de Barri és una experiència que ha resultat positiva en altres localitats i que porta molts anys practicant-se en molts països de tot el món.
Dins de les funcions de la Policia de Barri hi ha les d'ajudar, orientar, escoltar suggeriments, etc., de qualsevol ciutadà. Els agents de la unitat de Policia de Barri són unes persones que intenten integrar-se al veïnat i al seu entorn, apropant l'Ajuntament al ciutadà.
El treball principal del Policia de Barri és transmetre i derivar en l'àrea corresponent els problemes suscitats del seu treball en la seva zona, amb el qual el veïnat pot posar-se en contacte directament amb ell i exposar-li el seu problema, sense haver de desplaçar-se a les dependències municipals per temes senzills, sent així un servei més personal, ja que ajuda a millorar la qualitat de vida de la zona on desenvolupen la seva funció, fent que la gent vegi el policia com a part integrant de l'esmentada zona tot creant una relació personal amb els veïns, els comerciants i els visitants.
Però per fer efectiva aquesta realitat, abans s’haurien d’incrementar les places existents en el cos de la Guardia Urbana. Més policies al servei de les necessitats reals dels ciutadans sempre és una bona inversió: una inversió en seguretat i prevenció.
Josep Menchón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada