El mes passat es va publicar l'encíclica "Caritas in veritate" (la caritat en la veritat) del Sant Pare Benet XVI. Aquest document és una invitació oberta a totes les persones (creients i no creients) a reflexionar i aprofundir sobre les qüestions socials més actuals. L'encíclica aborda problemes com les economies de mercat, la pobresa, els recursos naturals, les migracions, o la pau, entre d'altres. Encara que l'encíclica no es proposa oferir solucions tècniques ens recorda els grans principis que es revelen indispensables per construir el desenvolupament humà en els pròxims anys.
Així, per exemple, Benet XVI, denuncia que les causes del subdesenvolupament es troben en la falta de fraternitat entre els homes i els pobles, o que per aconseguir el verdader desenvolupament de tots, és necessari que la humanitat prengui consciència de l'escàndol i de la vergonya que suposa la fam al món, en tants milers i milions d'éssers humans. Referent al mercat i a la lògica mercantil, Benet XVI recorda que aquesta ha d'estar ordenada "a la consecució del bé comú", i que "l'economia té necessitat de l'ètica per al seu correcte funcionament: no de qualsevol ètica, sinó d'una ètica amiga de la persona".
També es refereix a les problemàtiques energètiques; "l'acaparament dels recursos per part dels Estats i grups de poder -denúncia- constitueixen un greu impediment per al desenvolupament dels països pobres". "Les societats tècnicament avançades -prossegueix- poden i han de disminuir la pròpia necessitat energètica, mentre ha d'avançar la investigació sobre energies alternatives." Finalment també ens recorda que "el desenvolupament dels pobles depèn sobretot de ser una sola família" i que "tot emigrant és una persona humana, que té drets que deuen respectats per tots i en tota situació."
Encara que les afirmacions de l'encíclica puguin resultar de sentit comú, el cert és que cap dirigent religiós ni polític no ha aixecat mai la veu amb tanta força per denunciar aquestes realitats. Però el més atractiu de l'encíclica no és la descripció de la realitat del món actual, sinó les reflexions entorn les causes dels problemes i sobretot les propostes per trobar entre tots les solucions.
És en aquest punt on els ciutadans i sobretot els dirigents polítics haurien d'iniciar una reflexió per aportar -cada un en el seu camp d'actuació- les solucions i propostes apropiades basades en la dignitat de la persona, el respecte mutu i el diàleg. Hem de prendre consciència que la realitat es pot canviar i que el món (el nostre petit món quotidià) pot ser millor amb el nostre treball i esforç diaris.
Per aconseguir-ho, Benet XVI proposa el camí de la "caritat en la veritat" és a dir: primer ens hem de moure per amor (caritat), buscant el bé propi i el bé dels altres, sense que existeixi cap contraposició entre l’un i l’altre, i en segon lloc buscant la veritat, ja que des d’una concepció relativista de la realitat és impossible entreveure el bé, ja que tot esdevé relatiu: només es veritat el que m’interessa que ho sigui.
Aquesta línea de pensament resulta tan aplicable als temes familiars, com als laborals, polítics, o d’estructures macro-financeres. Als problemes del meu entorn, busco una solució eficaç?, coopero en la mesura de les meves possibilitats a millorar el meu entorn?, ho faig mogut per “la meva visió”de la realitat o procuro de veure els problemes reals de la gent que m’envolta?, compto amb els altres i la seva opinió a l’hora d’actuar?, estic convençut de que no sempre tinc la raó?,....
Com es diu a l'encíclica, "un futur millor per a tots és possible, si es funda en el descobriment dels valors ètics fonamentals", i això depèn de tots nosaltres. Crec que pot ser un bon tema per reflexionar en les vacances d'estiu...
Josep Menchón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada